Cas Egunkaria
Cronologia
2003
20 de febrer. La Guàrdia Civil va clausurar Euskaldunon Egunkaria, únic diari íntegrament publicat en euskara, i va detenir a deu membres de l’adreça, complint ordres del jutge de l’Audiència Nacional Juan de l’Om: Joan Mari Torrealdai, Iñaki Uria, Txema Auzmendi, Martxelo Otamendi, Pello Zubiria, Xabier Oleaga, Xabier Alegria, Fermin Lazkano, Luis Goia (va morir en el 2006) i Inma Gomila (va morir en el 2011).
21 de febrer. Els treballadors de Egunkaria van publicar el diari Egunero. El primer dia va vendre 70.000 exemplars i el projecte es va mantenir fins que es va crear el diari Berria.
25 de febrer. Després de passar cinc dies incomunicats en mans de la Guàrdia Civil, el jutge va ordenar la presó incondicional para Torrealdai, Uria, Oleaga, Auzmendi i Alegria. Per contra, va deixar en llibertat sota fiança a Otamendi, Gomila, Lazkano i Goia. En el cas de Pello Zubiria, va ordenar que ho mantinguessin altres 72 hores incomunicat.
21 de juny. Es va crear Berria, el nou diari en euskara, amb gairebé 16.000 accionistes en aquest moment.
16 d’octubre. La Guàrdia Civil va realitzar una operació en contra del Parc Cultural Martín Ugalde i el grup d’empreses de Egunkaria, per ordre del jutge Juan de l’Om i va detenir a vuit persones: Mikel Arrizabalaga, Angel Díez, Armando Hernández, Mikel Sorozabal, Joxe Mari Sors, Mikel Azkune, Joanmari Larrarte i Xabier Legarra.
20 d’octubre. El jutge va ordenar la detenció i incomunicació de l’advocat de Egunkaria, S.A. Eneko Etxeberria, que estava en la mateixa Audiència Nacional.
21 d’octubre. Arrizabalaga, Díez, Etxeberria i Hernández van quedar lliures sense fiança, mentre que Sorozabal, Sors, Azkune, Larrarte i Legarra van haver de pagar una fiança de 12.000 euros cadascun. Tots van estar incomunicats.
2004
2 d’agost. Iñaki Uria va anar l’últim dels detinguts pel Cas Egunkaria a sortir de la presó. Per a això, va haver de pagar una fiança de 450.000 euros.
15 d’octubre. L’Audiència Nacional va desbloquejar els comptes de Martin Ugalde, un dels membres fundadors de Egunkaria, 11 dies després de la seva mort.
4 de novembre. El jutge Juan del Olmo va publicar l’ordre de processament. El jutge d’instrucció va imputar a Torrealdai, Uria, Auzmendi, Otamendi, Zubiria, Oleaga i Alegria, així com a Joxemi Zumalabe, altre dels fundadors de Egunkaria, a pesar que estava mort.
25 de desembre. El jutge va confirmar totes les imputacions, menys la de Joxemi Zumalabe. Els advocats defensors van presentar recursos d’apel·lació en la Sala penal.
2005
22 de febrer. 22 diputats del Parlament Europeu van signar una petició a favor de l’arxiu del Cas Egunkaria: el vicepresident del Parlament Europeu Gerard Onesta, membres de quatre grups polítics (el Grup Independència i Democràcia, l’Aliança Lliure Europea, els Berdes i l’Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa) i un membre no alineat a cap grup.
19 d’octubre. 61 diputats i senadors del Congrés (representants dels partits PNB, EA, Nafarroa Bai, CC, IU-IV-ICV/, ERC, CIU, BNG i CHA) es van manifestar a favor de tancar el cas.
18 de novembre. La majoria del Parlament Basc, representada per PNB, EA, EB, EAB i Aralar va demanar l’arxiu del cas.
2006
26 d’octubre. La Secció Segona de la Sala penal de l’Audiència Nacional va examinar les apel·lacions presentades pels advocats defensors.
15 de desembre. El fiscal de l’Audiència Nacional Miguel Ángel Carballo va reconèixer que no havia cap motiu ni prova per a clausurar el periòdic Egunkaria i va demanar que es tanqués el cas.
2007
29 de març. El jutge Juan del Olmo va imputar i va cridar a declarar a tres antics treballadors de Egunkaria, ressuscitant així el procés per la causa econòmica.
10 de maig. L’Audiència Nacional va decidir celebrar el judici pel Cas Egunkaria (sumari principal).
14 de juny. El fiscal no va presentar cap acusació en la qualificació escrita.
28 de novembre. El jutge Del Olmo va decidir celebrar el judici per la causa econòmica mitjançant procediment abreujat.
2008
24 de gener. La Sala va determinar que el judici per la causa econòmica se celebrés en l’Audiència Nacional.
20 de febrer. Es van complir cinc anys des del tancament de Egunkaria. Dotzenes de persones, entre elles agents culturals, socials i polítics, van participar en una concentració en el Parc Cultural Martín Ugalde (Andoain, Gipuzkoa) per aquest motiu. El Govern Basc va tornar a demanar l’arxiu del cas.
2009
15 d’abril. L’Audiència Nacional va ordenar que es tornessin a realitzar algunes de les diligències de la causa econòmica contra Egunkaria.
13 de maig. Després de prendre declaració per primera vegada a tres dels acusats en la causa econòmica (Joan Mari Torrealdai, Iñaki Uria i Txema Auzmendi), el jutge Eloy Velasco va decidir continuar amb el judici per aquesta causa.
23 de juny. Es va realitzar l’última sessió judicial pel sumari principal davant el jurat de la Secció Segona de la Sala penal format pels jutges Javier Gómez Bermúdez, Ramón Sáez Valcárcel i Manuela Fernández. El fiscal Carballo va demanar el tancament definitiu del cas. Els advocats defensors de Egunkaria Iñigo Iruin i Jose Mari Elosua es van manifestar en igual sentit. L’acusació popular formada per AVT i Dignitat i Justícia va demanar que es realitzés el judici.
30 de juliol. El jurat de la Secció Segona de la Sala penal de l’Audiència Nacional es va manifestar a favor de continuar amb el procés en contra de Egunkaria i, per tant, el judici se celebrarà. El jurat va decidir apartar del cas a Pello Zubiria i a Xabier Alegria: en el respectiu al primer, per considerar prescrit el cas i, respecte al segon, per haver-lo sotmès ja a judici per presumpta pertinença a ETA (Cas 18/98). Per tant, queden cinc imputats: Joan Mari Torrealdai, Iñaki Uria, Txema Auzmendi, Martxelo Otamendi i Xabier Oleaga.
31 de juliol. “Volem assenyalar a la societat basca que mai ens ha abandonat que seguim necessitant la seva ajuda, alè i suport, sobretot d’aquí al judici”, van manifestar els cinc imputats en un acte celebrat en Andoain. “Som culpables d’haver promogut l’euskara, culpables d’haver promogut ferventment la cultura basca, culpables d’haver treballat fervorosament a favor de la creació de mitjans en euskara… si. Però promoure l’euskara, promoure la cultura basca, treballar en els mitjans de comunicació en euskara no ens converteix en membres d’ETA, encara que la tesi policial i l’acusació popular així ho manifestin”.
15 de desembre. Començament del judici per la causa del tancament de Egunkaria en l’Audiència Nacional. Els cinc imputats, Joan Mari Torrealdai, Iñaki Uria, Txema Auzmendi, Martxelo Otamendi i Xabier Oleaga, van declarar davant el jutge. El fiscal Miguel Ángel Carballo, que ha demanat l’arxiu del cas, va rebutjar fer preguntes, i els imputats van negar haver tingut cap vinculació amb l’organització armada. Els imputats van rebre gran suport a Madrid, on van estar acompanyats per diversos representants bascos. A Barcelona, unes 150 persones es van concentrar a la plaça Sant Jaume, a favor d’Egunkaria i dels imputats.
16 de desembre. Segon dia de judici. Tres membres de la Guàrdia Civil van declarar davant el panell de magistrats. Va ser la Guàrdia Civil qui per ordre del magistrat Juan del Olmo va tancar el diari Egunkaria el 2003. En la segona sessió del judici el fiscal també va rebutjar fer preguntes als guàrdies civils, i, aquests guàrdies no van presentar cap prova en contra d’Egunkaria.
19 de desembre. Milers de persones es van manifestar a Bilbao en contra del judici a Egunkaria i a favor dels imputats i altres desenes de persones es van concentrar a Madrid i Saragossa pel mateix motiu. Els imputats van rebre un fort i divers suport de la societat basca.
2010
12 de gener. Els presoners bascos José Luis Álvarez Santacristina (Txelis), José Mari Dorronsoro i Carmen Gisasola van subratllar que ETA no participo en la creació del periòdic Egunkaria. D’altra banda, diversos agents de la Guàrdia Civil van afirmar que l’operació per a detenir als acusats en el cas Egunkaria es desenvolupo de forma “normal” –és a dir, van negar indirectament les acusacions de tortura formulades pels acusats–. Tant els presoners com els guàrdies civils van declarar com testimonis de l’acusació.
25 de gener. Tres testimonis cridats a declarar per la defensa van assenyalar que Egunkaria era imparcial i plural: d’una banda, Iñaki Zabaleta i Imanol Murua Uria, ambdós membres del grup fundador del periòdic; i, per altra banda, José Luis Zinkunegi, superior de la Companyia de Jesús. A més, Fernando Berridi, actualment director del periòdic Abc, declaro que quan ell era gerent del periòdic El Diario Vasco aquest últim diari i Egunkaria van tenir una relació “normal” –Egunkaria llogava de vegades la rotativa d’El Diario Vasco– . El ex membre d’ETA i ex presoner Txomin Aizpurua, que va declarar com testimoni de l’acusació, va dir que no coneixia cap document d’ETA sobre Egunkaria de l’època de la creació del diari.
27 de gener. Segons van declarar els perits de la defensa, en les traduccions dels documents confiscats als acusats hi ha nombrosos errors. Els perits de la Guàrdia Civil van reconèixer, entre altres qüestions, que no tenien cap prova per a afirmar que Martxelo Otamendi, director de Egunkaria, va ser nomenat per ETA. Aquell mateix dia, els jutges van donar per acabades les declaracions dels testimonis i els perits.
1 de gener. Data de finalització del judici relatiu a la clausura de Egunkaria. El fiscal i la defensa van demanar l’absolució dels acusats, per considerar que no hi ha cap prova contra ells. No obstant això, les organitzacions Dignitat i Justícia i l’Associació de Víctimes del Terrorisme, ambdues representants de l’acusació popular, van tornar a exigir penes d’entre 12 i 14 anys de presó per a cadascun dels acusats. Els acusats van tenir l’última paraula. Joan Mari Torrealdai, president del Consell d’Administració de Egunkaria S. A., subratllo el següent, en nom de tots ells: “Ha quedat clar que som homes de lletres, no homes d’armes”.
12 d’abril. L’Audiència Nacional va absoldre als cinc acusats en la causa del tancament del diari Egunkaria –Joan Mari Torrealdai, Iñaki Uria, Txema Auzmendi, Martxelo Otamendi i Xabier Oleaga–, així com al propi diari Egunkaria, al·legant falta de proves en la seva contra. Segons la sentència, els acusats no van cometre cap delicte i no van tenir cap relació amb ETA; el tancament del periòdic va ser il·legal, ja que va vulnerar el dret a la lliure expressió; Egunkaria no va fer apologia del terrorisme; les acusacions no es basaven en cap prova, eren febles i sense base alguna; i, no va haver control suficient de les condicions de la incomunicació mentre els acusats estaven detinguts. Les associacions Dignitat i Justícia i l’Associació de Víctimes del Terrorisme, que han constituït l’acusació popular, poden presentar una apel·lació en el Tribunal Suprem.
13 d’abril. Els acusats van dir que el veredicte era molt important, però van remarcar que encara no s’ha fet justícia. Els advocats estan analitzant la possibilitat de reclamar danys i perjudicis. D’altra banda, pel que fa a la causa financera, han demanat que es transfereixi a un tribunal de la província de Gipuzkoa.
29 d’abril. Les associacions que han representat a l’acusació popular, és a dir, AVT i Dignitat i Justícia, han anunciat que no interposaran recurs a la sentència del judici per la causa del tancament de Egunkaria. Per tant, el veredicte és definitiu i ferm.
5 de maig. La Sala penal de l’Audiència Nacional va decidir traslladar la causa econòmica del cas Egunkaria al tribunal de Sant Sebastià (Gipuzkoa, País Basc), ja que als vuit imputats només se’ls poden imputar presumptes “delictes comuns”. L’acusació popular ha demanat penes d’entre 13 i 16 anys de presó per a cadascun dels acusats, a més d’una multa total de 235 milions d’euros.
2014
14 d’octubre. L’Audiència Provincial de Guipúscoa (País Basc) va arxivar la causa econòmica d’Egunkaria, en haver prescrit els suposats delictes (frau de les subvencions públiques i falsificació dels comptes). Per tant, el cas Egunkaria va finalitzar després d’11 anys, sense haver rebut cap sentència condemnatòria en les dues causes: tancament del periòdic (absolució en 2010) i la causa econòmica.